Un 9 d'OCTUBRE per a la CONVIVÈNCIA

Un perro y un gato, és un conte que de manera senzilla, ens 
parla  de convivència, amistat, superació, valors, enuig...

En les diferents cultures d'arreu del món, els contes van nàixer de la necessitat i el desig de narrar aquelles coses extraordinàries o fins i tot quotidianes  que ocorrien dia rere dia. També, i com no, era una forma de conservar la cultura, les tradicions, la llengua... Eren i són un vehicle per transmetre valors a les generacions posteriors, i tenen la capacitat d'entretenir, de convocar multituds a la vora del foc, en un racó del poble, de fomentar el respecte per la gent gran (transmissora de la tradició oral)... i fins i tot d'expressar o explicar aquelles coses de caire més complex mitjançant les metàfores o el rol "encobert" en la pell d'un gat i un gos, com en aquest conte de Paula Carbonell i il.lustrat amb senzillesa i expressivitat per Chené Gómez (Un perro y un gato).

Massa vegades, la nostra mirada té tendència a fixar-se en allò que és diferent de l'altra persona, i no en el què tenim en comú. I ho fem marcant distància, sense veure el tresor que suposa la posada en comú d'aquestes diferències que no fan altra cosa que enriquir-nos com a persones amb joies com la tolerància, el respeste, la superació i tot un reguitzell amb el que poder-nos fer un collar preciós.

En aquest conte de Paula C, el gos i el gat, diferents aparentment, descobreixen a la fi, tan bé com estan junts, i "fent figa" així, molts dels tòpics arrelats en el nostre ADN. Un conte que ens permet explicar als infants una part de la nostra història com és la festa del 9 d'octubre però amb una òptica diferent a la de la conquesta, la submissió, l'escarni, l'expulsió, el bo i el dolent, guanyadors i perdedors...

Acabat d'eixir del forn (setembre de 2018), l'editorial Blanquerna educació, ha tret el llibre El compromís ètic del mestre, i és ben cert que el mestre, la mestra,  l'ofici de la docència porta o hauria de portar enganxat aquest deure, aquesta responsabilitat. La celebració del 9 d'octubre és una oportunitat per anar més enllà de dibuixar el penó  de les tropes del rei en Jaume, de contar la llegenda de l'oronella i el rei o cantar allò de Jaume I tenia cent soldats... Per això des de l'ESCOLA hem volgut mostrar, encara que amb petites pinzellades, com tothom és el resultat de les aportacions de les diferents cultures que han passat per les nostres terres. De la importància de conservar però també d'incorporar.

Hem fet grups internivells representant el poble cristià, el musulmà i el jueu. Pobles que al llarg dels segles van poder conviure i crèixer de les aportacions culturals de tots tres i que malhauradament acabà fins i tot amb l'expulsió dels jueus el 1492 i dels moriscs el 1609.

Cada grup ha vingut vestit amb una peça que representava la seua identitat com a poble, al temps que s'ha preocupat per preparar a la resta, un menjar típic de la seua cultura i d'investigar sobre allò que aportaren als altres. Hem circulat per les diferents aules contant-nos-ho i després ho hem celebrat totes i tots plegats al pati. Cous - cous, plats elaborats amb pernil dolç i bacó, tot endolcit amb una postre de taronja, magrana, canyella, mel i pinyons com l'amanida sefardí.

Recerca d'informació sobre allò que cada cultura aportà a la resta

Tastant el cous-cous a la manera tradicional (amb les mans).

El poble Jueu preparat per a treballar

Amanida sefardí: taronja, magrana, mel i canyella.

Mans cristianes fent els últims retocs

Convivència i tast dels àpats al parc de la Font Vella