dijous, 13 de desembre del 2018

Percussió africana a l'escola!!

  Què millor manera de finalitzar les investigacions que hem fet d'Àfrica que treballant una de les majors aportacions que han fet, des d'aquest continent, a la música: LA PERCUSSIÓ!

   Dos familiars de l'alumnat van oferir a totes les xiquetes i xiquets de l'aulari un taller introductori de percussió africana. Va ser molt divertit i poguerem tocar el djembé i el dundun! 

   Els més percussionistes inclús van practicar en grup alguns ritmes africans.

   Fa quasi una setmana que van fer el taller i encara alguns ho recorden a classe. 

Gràcies Agnes i Javi.   :-)


divendres, 7 de desembre del 2018

L'alumnat de primària de Gaianes ha començat un any més l’hort escolar.


   A meitat de novembre, l'alumnat i mestres de l’aulari de Gaianes, han  començat l’hort escolar. S'hi troba molt propet de l’escola, però com que no té aigua per al reg la porten amb botelles, fins que alguns voluntaris puguem omplir un petit depòsit que tenim a l’hortet. 
   Així, cada dia una classe va a regar el que hem plantat.
   Hem plantat, cebes, carxofes, faves, encisam i escarola.

                                            Noticia escrita per l’alumna: Alba Martinez Pozo.





diumenge, 2 de desembre del 2018

LA CASTANYERA. Més que una festa.

Les festes són petites illes al mig d'un oceà que sembla infinit. La "parada y fonda" dels nostres avantpassats per trobar el descans  al recer d'un foc de llenya i un àpat calent, la petita estació de tren d'un poble menut i pintoresc que a les nits es dibuixa entre les llums estelades dels fanals i  la fosca de l'escenari titànic de la muntanya. És temps no sols per a la gresca sinó també per a la reflexió. Les festes són un esclat d'emocions, l'expressió  que hem tingut guardada en el rerefons d'una memòria que no sols és neuronal.
La festa de LA CASTANYERA (1) ens recorda el canvi d'estació, (2) ens fa viatjar al nostre imaginari infantil, (3) obri les portes a un dinar de germanor a la pista poliesportiva, (4) ens ajuda a prendre consciència que l'ESCOLA és una institució amb un caire comunitari  i social ben important com bé defensava  el gran pedagog dels oprimits Paulo Freire (la dimensió educativa no mai pot estar deslligada del compromís social i ètic vers una transformació més justa, lliure i democràtica de la societat.), (5) crida a les portes de les persones més grans i les convida  a entrar en la màquina del temps, a mirar-se en l'espill límpid dels seus néts i netes, (6) les festes engalanen els carrers amb la canalla i el rebombori...
Per a que la CASTANYERA, malgrat les xacres típics de l'edat, tinga la il·lusió de  travessar la serra del Benicadell i arribar al llogaret de Gaianes per dur-nos castanyes i contalles,  han hagut de succeir moltes coses: xarrades, coordinació amb les famílies mitjançant una comissió mixta, implicació i compromís de la Comunitat Educativa, nervis, esforç, il·lusió, malentesos.... i tot al voltant d'una castanya que si bé ens fixem, té forma de cor.
A la festa de la CASTANYERA del curs 2012-13, vam realitzar un treball artístic/plàstic on la castanya era la protagonista i on aquesta hi havia d'estar integrada en la creació. Carmela, la nostra Meli, va agafar tres retoladors i començà a fer-li el contorn a una castanya que jo li subjectava al bell mig d'un  full en blanc. El resultat va ser una mena de cor i com si d'un còmic es tractés, amb les línies cinètiques tricolors donant-li vida a mena de batecs. El segon pas va ser escriure un micro-relat de 170 caracters:

"Amb el caliu del foc, petà amb un acústic, afinat, adolescent, adònic, adelerat, acalorat, acolorit, acollidor, acomboiat, acaronat, aconsellable i acrobàtic batec: TIC-TAC, TIC-TAC...

Així va ser també aquest any. Com mai, com sempre.

PS: Podries afegir, ara tu, des del teu parer i en el teu comentari, què més ha aportat la festa de la CASTANYERA?