L'ESCOLART CARRER

L'escola no podría ser si no ix fora de les seues parets i emprant els 5 sentits.

La investigació ha demostrat que la riquesa de la socialització infantil creix en la mesura en que ho fa la quantitat, diversitat i qualitat de les interaccions dels infants amb els joves, adults i ancians; d’ací la conveniència de recuperar espais comuns de trobada i vivències, experiències i
projectes compartits. Quelcom que ha de veure amb la recuperació dels espais públics no especialitzats i enclaustrats per a la infantesa”. Jaume Carbonell Sebarroja. Pedagogías del siglo XXI.

Les escoles haurien de tenir les parets fetes de pell, d’una pell fina com si fos paper
de fumar. Translúcida per a que deixe passar la llum del carrer dintre de les aules i a l'inrevés. Com ja sabeu, la pell és l’òrgan més gran del cos i té com a funció principal
el protegir-nos de factors externs. En aquest aspecte coincideix amb l’escola que té
una funció social (de protecció) front a les desigualtats. No té cap sentit l'aprenentatge de continguts si van deslligats de la capacitat d’extraure de cada xiquet i de cada xiqueta el millor de cadascú per a que puguen exercir com a ciutadans i ciutadanes, lliures, democràtics, justos. La pell és l’òrgan del sentit del TACTE.
Parlem de tenir-ne (“tenir tacte”) referint-nos sobretot, a la sensibilitat necessària per a tractar les coses, les situacions.....a les persones. Clar, l’escola és el lloc de la trobada entre tu i jo, és el lloc idoni per treballar l’ètica de l’ALTERITAT.
Sí, un mot que va encunyar el filòsof Lévinas i que ens parla de l’altre com a subjecte al que descobrir, afirmar, tenir-ne cura, defensar... Sols així té sentit la nostra
existència. Com cantava Llach: “Jo hi sóc només si tu vols ser-hi, no tinc altra
veritat...” L’ESCOLA, també està relacionada amb la OÏDA, altre dels nostres sentits.
Sols afegint-li una T, és capaç de transformar-se en un orella verda com la que deia el pedagog Gianni Rodari i així l’ESCOLA ESCOLTA. L’home del poema de Rodari s’havia fet major, però mantenia una orella verda per a no perdre de vista l’infant que portava dintre i continuar vivint amb molts anys però sense perdre la curiositat i la joia. En aquesta funció social que parlàvem, l’escola no es lliura del sentit de la VISTA doncs s’ha de poder mirar i veure les desigualtats per poder-les compensar.

Mireu que deia el poeta i dramaturg Berthold Brecht:
Uns estan en la nit
Els altres en la llum.
I veiem els que estan en la llum
I no els que estan en la nit.

Sí, ve/iure en la foscor és ben complicat i com diu la dita.....todos los gatos son
pardos, però l’escOLa OL, té la capacitat per a OLdre en la foscor.
Pot flairar les necessitats abans de veure-les. L’OLFACTE són els ulls de l’ànima perquè arriba ben endins, fins el moll de l’os. Qui no ha entrat a casa seua (la de la mare, el pare) o bé a le de la dels seus avis i sols creuar el portal o fins i tot des de la porta ja sabia que s'estava guisant?
Sí, oldre ja ens alimenta i la metàfora és perfectament extrapolable al món de l’educació. Sí tanquem els ulls (confiant en aquella frase que Antoine de Saint-Exupéry va deixar escrita al Petit príncep) veurem com allò essencial és invisible als ulls, sense perjudicis (sense factors externs que condicionen) i podrem gaudir del perfum de la Infància. Sols així, d’aquesta forma podrem assaborir (amb el sentit del
GUST) eixa escola de les tres P, Petita de Poble i Pública, amb un entorn privilegiat,
amb recursos naturals, culturals i amb famílies i veïnat, disposats a cuidar-la,
defensant el seu model.