Igualtat de gènere.

El passat divendres 15 de març vam tindre la sort d'acollir un taller per traballar i afavorir la Igualtat de Gènere amb l'alumnat de la ma d'UTOPIA IGUALA. Vos deixem l'entrevista a la ràdio que vam fer a les voluntàries d'aquesta associació.

FEU CLIC A L'ENLLAÇ:
https://www.spreaker.com/episode/17329626

PODEU TROBAR "UTOPIA IGUALA" AL FACEBOOK!

CARNESTOLTES EN GAIANES.

  El dia 1 de març ens vam disfressar d’algun o alguna cantant o element relacionat amb la música i tota l’escola de Gaianes vam anar pel poble amb música.

  Però abans del cercavila estiguèrem a classe presentant qui som. A l’hora d’esmorzar aniguèrem al pati i alguns familiars havien preparat xocolatada i bunyols!!!

  Després vam anar tots i totes a classe per a preparar-se i eixir pel carrer. Primer i segon curs van fer un cartell que posava «carnestoltes», 5é i 6é van fer un cartell que posava «the power of music». I la meua classe (3er i 4rt) vam fer un cartell que posava........

we love CARNIVAL

La resta de la setmana, abans del divendres, el rei del carnestoltes ens va donar consignes:

1) una nota musical al cos.

2) una cosa d’un país

3) una cosa roja

Noticia escrita per: CIARA-JAYNE MILLS

ARTÍCULO DE OPINIÓN DEL ALUMNADO DE 5º Y 6º

EL DíA DEL ÁRBOL EN GAIANES

  Ha sido el dia del árbol en Gaianes y han ido la escuela de Gaianes. Los forestales han llevado un almuerzo pero, según un alumno de 5º, podrían haber llevado más cosas para comer.

Plantaron muchísimos árboles y también se hicieron una foto en un almendro muy bonito, pero según el alumnado de 5º podrian haberse quedado más tiempo para jugar. Hubiera sido una buena idea.

Al final fueron al patio donde jugaron un tiempo y se pusieron en el suelo a dormir pero también hubo una pelea tremenda. Luego se perdonaron, subieron a clase y se fueron todos y todas a casa.

EL DIA DEL ÁRBOL 

   En mi opinión fué divertido, porque jugamos y cuidamos al primo de Adrià S. El almuerzo estaba riquísimo.

Para plantar los árboles estaban los agujeros ya hechos, así que no costó nada plantarlos, solo tubimos que meter el árbol y taparlo con tierra. Entre mis compañeros y yo plantamos ocho. Después de plantarlos no los regamos, cogerán agua de la albufera o irá alguien a cuidarlos. Nos informaremos más adelante para saber si nuestros árboles han muerto o siguen creciendo. Al volver a la escuela se hicieron muchas pausas aburridas para esperar a todos y todas.

LA GRAN EXCURSIÓN A LA ALBUFERA

  El viernes 8 de febrero toda la escuela de Gaianes fue a plantar árboles a la Albufera, pero en la opinión de un niño de quinto, los de infantil iban muy despacio caminando. También tendrian que poderse plantar árboles en todos los sitios para que quedara todo bonito.

También han opinado que podrían haber habido más tipos de árboles.

El almuerzo estaba muy bueno.

LA EXCURSIÓN Y DISCUSIÓN DEL VIERNES

   El día del árbol en Gaianes fuímos a la albufera toda la escuela a plantar árboles y el ayuntamento nos invitó al almuerzo. Al volver se hizo muy largo el camino, cuando llegamos al colegio nos quedamos en el polideportivo y hubo una pelea entre dos alumnos de 5º y 6º, ambos se comportaron mal.

LA EXCURSIÓN A LA ALBUFERA

   El dia 8 de Febrero nos fuimos a la Albufera de Excursión. Plantamos muchos árboles. Encontramos un trozo de tortuga. Mi mejor amiga y yo plantamos 8 o más àrboles. Después los niños iban muy lentos para volver y se pasó mucho calor. Había un trozo de coca de chocolate en un agujero. Nos quedamos con hambre porque quitaron la mesa.

En mi opinión los más pequeños iban muy lentos y la pelea que pasó en el polideportivo fué por mi culpa... perdón.

Una nova pràctica educativa: ELS GRUPS INTERACTIUS

   Si cerquem al diccionari la paraula «INTERACTIU» trobem la definició següent: 

"que està concebut (un programa, un joc) a la manera d'un diàleg entre màquina i usuari o entre màquina i màquina."

   Que tècnic sona, no?

   En canvi si afegim davant la paraula GRUPS el significat agafa un sentit més significatiu; com bé expliquen l'autora Elboj i les seues col·laboradores; i com s'hi recull al llibre COMUNITATS D’APRENENTATGE (2016): «els GRUPS INTERACTIUS es caracteritzen  per ser una organització inclusiva de l’alumnat on s’hi suma l’ajuda de més persones adultes a més del docent responsable de l’aula. D’aquesta manera s’aconseguix evitar la segregació i competitivitat.»

          

     Per a concretar-ho definiríem els GRUPS INTERACTIUS com

 «la forma d'organització de l'aula que dóna els millors resultats en l'actualitat pel que fa a la millora de l'aprenentatge i la convivència. A través dels grups interactius, es multipliquen i diversifiquen les interaccions, alhora que augmenta el temps de treball efectiu. Es caracteritzen per ser una organització inclusiva de l'alumnat. D'aquesta manera, s'aconsegueix desenvolupar, en una mateixa dinàmica, l'acceleració de l'aprenentatge per a tot l'alumnat en totes les matèries, els valors, les emocions i sentiments com l'amistat.»

  

   Dons feta la presentació podem contar-vos tot el que ha passat a l’escola de Gaianes des del passat Gener.

   Els i les mestres explicaren i mostraren a les famílies el que són Grups Interactius (una de les pràctiques incloses dins de les actuacions educatives d’èxit) i tothom va fer córrer la veu per tot el poble!: iaies, ties, amics, el venedor d’esta i altra tenda...  Encara algunes i alguns s’aborronen al recordar l’èxit i acollida que va tindre aquesta nova estratègia!

   Així va arribar el primer dia de Grups Interactius, el passat 29 de gener. Per a l'alumnat va ser divertit i acollidor tindre a tanta gent nova a l’escola, «jugant» i treballant amb ells i elles!

   El claustre estava agraït i va tindre una oportunitat excel·lent d’apreciar molts aspectes de l’alumnat, alhora que descobrien noves idees de la ma dels i les voluntàries.

   I per al voluntariat...bé, seria millor que el voluntariat vos comente la seua experiència:

Mar Calbo:

He participat com a voluntària dels grups interactius i ha estat una experiència fantàstica!! Em va agradar molt veure com els diferents grups van treballar junts per crear un conte amb els daus d'històries i com la seua imaginació es posava en marxa. Va ser molt divertit i espere que les i els xiquets ho passaren molt bé també!!

Javier Llorens:

Una experiència enriquidora. Em va cridar l’atenció la cooperació i atenció conscient dels integrants de cadascun dels grups  amb la tasca assignada. I, encara que tenien un temps limitat per aconseguir acabar la tasca, no va haver cap signe de competitivitat.

Em van fer gaudir a mi també d’eixe temps amb ells.

Una experiència per repetir!

Mirela-Adina:

“Yo lo pasé muy bien con este nuevo proyecto escolar, fue una cosa nueva para mí y para los niños/as. Bueno lo que he visto en infantil es la gran implicación y atención que tienen a la hora de trabajar en equipo, incluido el alumnado de 3 años. Parecia que todas y todos quedaron muy contentos. ¡Y yo también!”.

Esther Pérez:

Jo he gaudit molt! Els xiquets/es són els nostres millors mestres(millorant lo present ;-). He après molt! 

Jo els havia subestimat, pensava que els més menuts no s'implicarien i no ha segut així. He vist xiquet/a que anava per lliure, altres volien manar, però al final tots/totes han treballat. Gràcies per  confiar amb nosaltres!

Espere tornar a repetir.

I BÉ, LA RESTA QUÈ PENSEU?

DES DE L'ESCOLA VOS CONVIDEM A DEIXAR ACÍ LA VOSTRA OPINIÓ A TOTES AQUELLES PERSONES QUE VINDREU O JA HEU PARTICIPAT ALS GRUPS INTERACTIUS!

Percussió africana a l'escola!!

  Què millor manera de finalitzar les investigacions que hem fet d'Àfrica que treballant una de les majors aportacions que han fet, des d'aquest continent, a la música: LA PERCUSSIÓ!

   Dos familiars de l'alumnat van oferir a totes les xiquetes i xiquets de l'aulari un taller introductori de percussió africana. Va ser molt divertit i poguerem tocar el djembé i el dundun! 

   Els més percussionistes inclús van practicar en grup alguns ritmes africans.

   Fa quasi una setmana que van fer el taller i encara alguns ho recorden a classe. 

Gràcies Agnes i Javi.   :-)

L'alumnat de primària de Gaianes ha començat un any més l’hort escolar.

   A meitat de novembre, l'alumnat i mestres de l’aulari de Gaianes, han  començat l’hort escolar. S'hi troba molt propet de l’escola, però com que no té aigua per al reg la porten amb botelles, fins que alguns voluntaris puguem omplir un petit depòsit que tenim a l’hortet. 
   Així, cada dia una classe va a regar el que hem plantat.
   Hem plantat, cebes, carxofes, faves, encisam i escarola.
                                            Noticia escrita per l’alumna: Alba Martinez Pozo.

LA CASTANYERA. Més que una festa.

Les festes són petites illes al mig d'un oceà que sembla infinit. La "parada y fonda" dels nostres avantpassats per trobar el descans  al recer d'un foc de llenya i un àpat calent, la petita estació de tren d'un poble menut i pintoresc que a les nits es dibuixa entre les llums estelades dels fanals i  la fosca de l'escenari titànic de la muntanya. És temps no sols per a la gresca sinó també per a la reflexió. Les festes són un esclat d'emocions, l'expressió  que hem tingut guardada en el rerefons d'una memòria que no sols és neuronal.

La festa de LA CASTANYERA (1) ens recorda el canvi d'estació, (2) ens fa viatjar al nostre imaginari infantil, (3) obri les portes a un dinar de germanor a la pista poliesportiva, (4) ens ajuda a prendre consciència que l'ESCOLA és una institució amb un caire comunitari  i social ben important com bé defensava  el gran pedagog dels oprimits Paulo Freire (la dimensió educativa no mai pot estar deslligada del compromís social i ètic vers una transformació més justa, lliure i democràtica de la societat.), (5) crida a les portes de les persones més grans i les convida  a entrar en la màquina del temps, a mirar-se en l'espill límpid dels seus néts i netes, (6) les festes engalanen els carrers amb la canalla i el rebombori...

Per a que la CASTANYERA, malgrat les xacres típics de l'edat, tinga la il·lusió de  travessar la serra del Benicadell i arribar al llogaret de Gaianes per dur-nos castanyes i contalles,  han hagut de succeir moltes coses: xarrades, coordinació amb les famílies mitjançant una comissió mixta, implicació i compromís de la Comunitat Educativa, nervis, esforç, il·lusió, malentesos.... i tot al voltant d'una castanya que si bé ens fixem, té forma de cor.

A la festa de la CASTANYERA del curs 2012-13, vam realitzar un treball artístic/plàstic on la castanya era la protagonista i on aquesta hi havia d'estar integrada en la creació. Carmela, la nostra Meli, va agafar tres retoladors i començà a fer-li el contorn a una castanya que jo li subjectava al bell mig d'un  full en blanc. El resultat va ser una mena de cor i com si d'un còmic es tractés, amb les línies cinètiques tricolors donant-li vida a mena de batecs. El segon pas va ser escriure un micro-relat de 170 caracters:

"Amb el caliu del foc, petà amb un acústic, afinat, adolescent, adònic, adelerat, acalorat, acolorit, acollidor, acomboiat, acaronat, aconsellable i acrobàtic batec: TIC-TAC, TIC-TAC...

Així va ser també aquest any. Com mai, com sempre.

PS: Podries afegir, ara tu, des del teu parer i en el teu comentari, què més ha aportat la festa de la CASTANYERA?

Y ahora la publicidad

Aquí mostramos los folletos publicitarios que han hecho las alumn@s de 5° y 6° en clase de castellano. ¡Todos unos expertos en marketing!

ARRIBA A L'AULARI EL MERCAT DE LA TARDOR!

A l’aulari hem fet un mercat de la tardor! Les fruites i fruits els han dut els xiquets, xiquetes i els mestres. Ha sigut un èxit, perquè tots els dies podem agafar castanyes i torrar-les, menjar mandarines... Tothom està menjant fruita!!

El mercat l’hem decorat amb un cartell, unes caixes forrades i pintades a mà i també amb un cobretaula per a posar-lo a les taules sobre les que estan les caixes.
Ah! A cada a caixa tenim un cartell on posa els diferents noms dels productes de la tardor que hem escollit i portat entre tots i totes. 

Ara tenim un problema, ha resultat un mercat tan exitós que ens estem quedant sense existències! Aleshores haurem de portar més fruits entre tots i totes!

POST DE: Nahir vidal Piñera.

El 10 i 11 d'octubre estaguèrem de convivència!

 Tres aularis de tres poblets s'hi van reunir a un lloc d'ensomni. Era el primer encontre del MUSICRÀ!!

  Alumnat, mestres, propietaris i monitors de la Riera, animalets i natura. Tots plegats convivint durant dos dies i una nit. Sembla un conte, veritat? Quasi quasi ho va ser!

  Van jugar, ballar, cantar, contar contes, fabricar instruments... I, com no, van haver-hi moltes rialles i bons moments.

  Els alumnes eren les xiquetes i xiquets dels aularis de Gaianes, Agres i Alfafara. El lloc escollit la Riera d'Agres. Va ser la millor manera de que totes les classes del nostre CRA s'hi presentaren a la resta amb actuacions ben diverses.

  I per a que entengueu un poc millor les bones sensacions que ens ha transmés aquesta convivència, us deixem algunes imatges.

 Gràcies també a totes les personetes de la Riera d'Agres 

( http://www.rieradeagres.com/ ), perquè sense elles no haguera sigut tan fabulós.

Un 9 d'OCTUBRE per a la CONVIVÈNCIA

Un perro y un gato, és un conte que de manera senzilla, ens 
parla  de convivència, amistat, superació, valors, enuig...

En les diferents cultures d'arreu del món, els contes van nàixer de la necessitat i el desig de narrar aquelles coses extraordinàries o fins i tot quotidianes  que ocorrien dia rere dia. També, i com no, era una forma de conservar la cultura, les tradicions, la llengua... Eren i són un vehicle per transmetre valors a les generacions posteriors, i tenen la capacitat d'entretenir, de convocar multituds a la vora del foc, en un racó del poble, de fomentar el respecte per la gent gran (transmissora de la tradició oral)... i fins i tot d'expressar o explicar aquelles coses de caire més complex mitjançant les metàfores o el rol "encobert" en la pell d'un gat i un gos, com en aquest conte de Paula Carbonell i il.lustrat amb senzillesa i expressivitat per Chené Gómez (Un perro y un gato).

Massa vegades, la nostra mirada té tendència a fixar-se en allò que és diferent de l'altra persona, i no en el què tenim en comú. I ho fem marcant distància, sense veure el tresor que suposa la posada en comú d'aquestes diferències que no fan altra cosa que enriquir-nos com a persones amb joies com la tolerància, el respeste, la superació i tot un reguitzell amb el que poder-nos fer un collar preciós.

En aquest conte de Paula C, el gos i el gat, diferents aparentment, descobreixen a la fi, tan bé com estan junts, i "fent figa" així, molts dels tòpics arrelats en el nostre ADN. Un conte que ens permet explicar als infants una part de la nostra història com és la festa del 9 d'octubre però amb una òptica diferent a la de la conquesta, la submissió, l'escarni, l'expulsió, el bo i el dolent, guanyadors i perdedors...

Acabat d'eixir del forn (setembre de 2018), l'editorial Blanquerna educació, ha tret el llibre El compromís ètic del mestre, i és ben cert que el mestre, la mestra,  l'ofici de la docència porta o hauria de portar enganxat aquest deure, aquesta responsabilitat. La celebració del 9 d'octubre és una oportunitat per anar més enllà de dibuixar el penó  de les tropes del rei en Jaume, de contar la llegenda de l'oronella i el rei o cantar allò de Jaume I tenia cent soldats... Per això des de l'ESCOLA hem volgut mostrar, encara que amb petites pinzellades, com tothom és el resultat de les aportacions de les diferents cultures que han passat per les nostres terres. De la importància de conservar però també d'incorporar.

Hem fet grups internivells representant el poble cristià, el musulmà i el jueu. Pobles que al llarg dels segles van poder conviure i crèixer de les aportacions culturals de tots tres i que malhauradament acabà fins i tot amb l'expulsió dels jueus el 1492 i dels moriscs el 1609.

Cada grup ha vingut vestit amb una peça que representava la seua identitat com a poble, al temps que s'ha preocupat per preparar a la resta, un menjar típic de la seua cultura i d'investigar sobre allò que aportaren als altres. Hem circulat per les diferents aules contant-nos-ho i després ho hem celebrat totes i tots plegats al pati. Cous - cous, plats elaborats amb pernil dolç i bacó, tot endolcit amb una postre de taronja, magrana, canyella, mel i pinyons com l'amanida sefardí.

Recerca d'informació sobre allò que cada cultura aportà a la resta

Tastant el cous-cous a la manera tradicional (amb les mans).

El poble Jueu preparat per a treballar

Amanida sefardí: taronja, magrana, mel i canyella.

Mans cristianes fent els últims retocs

Convivència i tast dels àpats al parc de la Font Vella

Recordatori per al dilluns 8 d'octubre

A l'aulari ja hem explicat una mica el que simbolitza la festivitat del 9 d'octubre per a les valencianes i valencians, també hem fet una manualitat a les aules.
Però a més, el proper dilluns dia 8 realitzarem un taller de cuina per preparar i tastar una recepta tradicional de 3 cultures que convivien a la península abans dels segles XII i XIII: àrabs, jueus i cristians.

El dilluns cada xiqueta/xiquet ha de vindre amb un element senzill relacionat amb la cultura que li haja tocat per atzar (estaven anotades en la nota informativa que repartírem).


Ho passarem genial! Fins el dilluns!